Vés al contingut

Múscul orbicular de les parpelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaOrbicular de les parpelles
Detalls
LlatíMusculus orbicularis oculi,
M. orbicularis palpebrarum
Part defacial muscles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenOs frontal; canal lacrimal.
InsercióSutura lateral de la parpella
artèria oftàlmica, artèria zigomaticoorbitària i artèria angular Modifica el valor a Wikidata
IrrigacióArtèries oftàlmica, zigomàtic-orbital, angular
InnervacióBranques del nervi facial
AccionsTanca els parpelles[1]
AntagonistaMúscul elevador de la parpella superior
Identificadors
TAA04.1.03.013 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 46779 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.380
EB Onlinescience/orbicularis-oculi-muscle Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels músculs

El múscul orbicular de les parpelles (musculus orbicularis oculi o musculus orbicularis palpebrarum) és un múscul de la cara, amb una acció directe sobre les parpelles. Es troba sota la pell, davant l'òrbita ocular, i té forma d'anell. És ample, aplanat i prim, i està constituït per tres porcions: orbitaria, palpebral i lacrimal. S'insereix, per dins, al tendó orbicular, que al seu torn s'insereix en els llavis anterior i posterior del canal lacrimal, en l'apòfisi ascendent del maxil·lar superior i l'apòfisi orbitària interna de l'os frontal i, per fora, a la cara profunda de la pell. El múscul orbicular de les parpelles és innervat per branques temporals i zigomàtiques del nervi facial.[1]

L'origen del múscul es distribueix de la següent manera:[2] la part orbitària s'insereix en l'apòfisi frontal del maxil·lar i la porció adjacent ho fa en l'os frontal; la part palpebral s'insereix en el lligament palpebral intern, i la part lacrimal (o múscul de Duverney)[2] ho fa en la cresta lacrimal posterior de l'os lacrimal o unguis.

L'espasme o paràlisi del múscul orbicular de les parpelles causa eversió de la parpella, anomenat ectropi. La cara superficial està en relació amb la pell, la cara profunda es relaciona amb la vora orbitària, amb el múscul superciliar, amb l'artèria i nervi supraorbitaris, amb els lligaments amples de les parpelles i amb els cartílags tarsos. En la vora palpebral es troba una cinta muscular d'un o dos mil·límetres d'ample, on s'implanten les pestanyes, és el múscul de Riolan i s'estén de comissura en comissura.[2]

Aquest múscul s'activa en el somriure i transmet la sensació d'un somriure veritable, ja que quan realitzem un somriure social no entra en acció i amb prou feines s'activa el múscul zigomàtic major. L'acció d'aquest múscul permet tancar l'ull i és l'únic múscul capaç de fer-ho.

Imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Jarmey, Chris. Atlas conciso de los músculos (en castellà). Editorial Paidotribo, 2008, p. 35. ISBN 8480199385. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 28 gener 2014].
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Enllaços externs

[modifica]